diumenge, 2 d’agost de 2015

Restaurem un moblet posa càntirs, testos, àmfores

Aquest mes m’he ocupat de la recuperació d’un moblet que ha estat varis anys a l’intempèrie. El dubte d’un familiar directe era si llençar-lo directament o intentar  recuperar-lo. Evidentment us podeu imaginar que per mi la segona opció sempre és la bona.

Un dels peus estava trencat i tota l’estructura estava fluixa. Vaig tirar de cola i vaig anar reforçant on calia amb puntes.

Per altra part la fusta estava cremada pel sol, sobretot la part superior que havia quedat ben resseca. Amb la polidora ho vaig ben afinar i així vaig aconseguir que tornés a sortir el dibuix de les aigües pròpies de la fusta.


Vaig amarar el moble amb una barreja d’oli de lli, aiguarràs i secant líquid de cobalt, tal i com es feia antigament per protegir la fusta. Vaig aplicar tres capes amb molt líquides. I vaig deixar que s’assequés almenys durant una setmaneta.


Tot seguit vaig aplicar vàries capes fines i molt diluïdes de vernís brillant aconseguint recuperar el color de mel original de la fusta, per cert: sense cap tipus de tint!.











Al quedar sec es va aixecar una mica de repèl i vaig decidir de tornar-ho afinar suament. Dues capes de vernís setinat per exteriors varen suposar el final de la feina.



En relació a la rajoleta decorativa que venia amb el moble primer la vaig netejar molt bé i després vaig envellir-la amb esmalt granat tot fregant amb un drap, després s’hi va fer una capa de vernís.











Resultat final