diumenge, 15 de novembre del 2015

Senzilla restauració d'una vella tauleta

Un vell amic m’ha portat una tauleta de fusta massissa. La part de dalt estava molt malmesa pels corcs. La vaig banyar amb un producte especial per tal d’erradicar-los. Tot seguit vaig embolicar tota la taula, i així la vaig deixar durant tres setmanes per garantir la mort de tots els petits cucs.
 
Després vaig polir el moblet, especialment la zona de sobre. Vaig tapar el forats amb massilla que prèviament havia tenyit amb el color de la fusta. Tot el sobre de la tauleta té una capa de tint, la resta de taula no. Després vaig fer un parell de capes de vernís setinat. Prèviament havia fet un restaurat senzill del ferro.
 
















Tot seguit va venir la realització d’un petit detall de qualitat... Vaig proposar-me fer-hi una imitació de marqueteria. Primer directament  sobre la fusta vaig dibuixar les ratlles. Amb cinta vaig tapar amb molta cura les línies per fora i després vaig fer el pintat amb una combinació, en moll, de colors ocre i salmó.





Quan es va assecar vaig arrencar la cinta  i vaig fer un resseguit tot el voltant per fer destacar el detall visualment.

Després i ja un cop tot sec, vaig fer una capa final de vernís setinat a la part de sobre.




El d’aquest mes ha estat un senzill arranjament però al final també efectiu. El meu vell amic està encantat, amb paciència tot és recuperable, no hem de donar res per perdut!











diumenge, 4 d’octubre del 2015

Reconvertim un petit moblet

Partim novament d’un petit moblet que uns amics volien llençar i que finalment em van donar unes setmanes enrere. Amb ell he improvisat una mica però el resultat, al final, em sembla òptim.




Primer l’he afinat  i tot seguit li he aplicat una capa d’imprimació blanca mat. 

Aquesta capa d’imprimació blanca -un cop seca- ha facilitat l’enganxat d’unes restes de  paper antic que jo utilitzava els anys setanta per empaperar parets.

La resta de parts les he pintat amb plàstic blau grisós.
Un cop enganxat el paper l’he envellit a partir d’unes pinzellades difuminades de vernís tenyit de color marró.

El sobre del moble i el calaix els he pintat amb tons blaus i granats. Tot seguit vaig aplicar-hi també el vernís tenyit marró i amb un pinzell vell vaig ratllar la superfície amb molta cura.
Per altra part vaig recuperar una maneta i un pom petits vells, que vaig ben netejar fins a deixar-los brillants.

Un altre detall va ser personalitzar l’armariet -aquest cop amb el meu nom- perquè es quedarà a casa meva mateix.









Al final de tot he donat al moble dues capes de vernís setinat a l’aigua transparent. Això li ha acabat donant una duresa adequada i una protecció.


dimecres, 9 de setembre del 2015

Modernitzem un mirall de peu

Aquest mes hem partit d’un mirall de peu, de color marró fosc. Donat  que l’habitació on va s’ha renovat, hem decidit treballar sobre el marc de fusta d’aquest mirall i fer-li uns canvis, més adaptats al nou estil de l’habitació.

Primer vaig fregar tota la fusta amb aiguarràs per deixar-la ben neta i vaig afinar-la una mica.

Després vaig aplicar una capa d’esmalt brillant de color granat a tota la fusta, l’assecatge va ser lent.











Més tard  vaig aplicar a sobre la fusta granat una capa de pintura plàstica blanca, però molt espessa perquè no es trenqués en contacte amb el granat (evitant així l’efecte craquelé del qual hem parlat algunes vegades). A l’aplicar aquesta capa de blanc ho vaig fer intencionadament amb pinzellades irregulars, com es pot veure a la fotografia.

Com que el fons no era completament sec a l’aplicar el blanc varen sorgir uns tons suaus que varen trencar una mica el blanc.

Després vaig fer unes pàtines amb vernís acrílic a l’aigua. Un cop sec vaig tenyir molt poquet de blanc el vernís i vaig donar una capa molt prima arreu. L’endemà vaig repetir el procés amb un tint lilós i un dia més tard amb tint verd.





















Finalment vaig aplicar una darrera capa de vernís a l’aigua -tenyit amb blanc- amb el qual vaig aconseguir un efecte final de veladura amb un resultat molt finet.







diumenge, 2 d’agost del 2015

Restaurem un moblet posa càntirs, testos, àmfores

Aquest mes m’he ocupat de la recuperació d’un moblet que ha estat varis anys a l’intempèrie. El dubte d’un familiar directe era si llençar-lo directament o intentar  recuperar-lo. Evidentment us podeu imaginar que per mi la segona opció sempre és la bona.

Un dels peus estava trencat i tota l’estructura estava fluixa. Vaig tirar de cola i vaig anar reforçant on calia amb puntes.

Per altra part la fusta estava cremada pel sol, sobretot la part superior que havia quedat ben resseca. Amb la polidora ho vaig ben afinar i així vaig aconseguir que tornés a sortir el dibuix de les aigües pròpies de la fusta.


Vaig amarar el moble amb una barreja d’oli de lli, aiguarràs i secant líquid de cobalt, tal i com es feia antigament per protegir la fusta. Vaig aplicar tres capes amb molt líquides. I vaig deixar que s’assequés almenys durant una setmaneta.


Tot seguit vaig aplicar vàries capes fines i molt diluïdes de vernís brillant aconseguint recuperar el color de mel original de la fusta, per cert: sense cap tipus de tint!.











Al quedar sec es va aixecar una mica de repèl i vaig decidir de tornar-ho afinar suament. Dues capes de vernís setinat per exteriors varen suposar el final de la feina.



En relació a la rajoleta decorativa que venia amb el moble primer la vaig netejar molt bé i després vaig envellir-la amb esmalt granat tot fregant amb un drap, després s’hi va fer una capa de vernís.











Resultat final

dijous, 2 de juliol del 2015

Recuperant unes velles banquetes

Un temps abans de la creació d’aquest blog,  em vaig entretenir amb una banqueta dels anys setanta i li vaig acabar donant un toc diferent. El més atractiu està en el sobre d’aquesta banqueta, que va estar feta amb pintura plàstica rugosa que portava sorreta de marbre. Vaig aplicar-ho amb molt de gruix i després amb una pinta metàl·lica ho vaig ratllar. Tot seguit vaig pintar-ho amb tonalitats ocres i després vaig fer una pàtina amb tons més foscos. Vaig acabar-ho amb una capa final de vernís de color mate.

Abans
Ara



















Després de varis anys, aquest mes m’he trobat de nou recuperant una vella banqueta. Aquest cop es tractava d’una banqueta atrotinada que algú, unes setmanes enrere, havia deixat perquè el camió de la deixalleria la recollís. Quan la vaig veure no vaig dubtar de portar-la cap a casa, no sense haver rebut algunes crítiques per part de la meva pròpia família... L’endemà mateix ja hi estava treballant...Tenia un nou repte per endavant!.

Punt de partida
 







Vaig començar recuperant la fusteria, arreglant zones força degradades i fent un travesser nou. 

 

Un cop polit, afinat i net amb el corró o rodet de pintar vaig combinar tocs de vermell-turquia, blanc i verd. Tot seguit amb vernís acrílic ho vaig anar enfosquint fins a trobar el to que més em va agradar.















Tot seguit vaig pintar les potes de color grogós amb pintura plàstica molt líquida, amb això vaig aconseguir fins i tot donar una mica més de sensació d’alçada a la banqueta. Les lletres de la ciutat (París) les vaig fer de la mateixa manera.


Després vaig fer un filetejat final amb el mateix color roig. Les pàtines estan fetes amb vernís acrílic a l’aigua. Igual que l’altra banqueta l’acabat final s’ha fet amb una capa de vernís setinat. Ara estic buscant un coixí que hi encaixi bé.

Resultat final




diumenge, 7 de juny del 2015

Modernitzem un moble vell


Estem davant un moble d’una cinquantena d’anys enrere. De fusta de pi de Flandes que havia estat tenyit i envernissat brillant feia temps.














Amb la polidora l’he ben afinat. A mà he polit plafons i motllures. Després ho he ben aspirat per absorbir bé la pols generada.


Tot seguit ha començat la feina de pintura. Primer he aplicat una capa de preparació blanca acrílica. Aquesta queda una mica transparent però això després permet que la capa d’esmalt posterior s’adhereixi correctament.
 
Abans d’aplicar l’esmalt, és aconsellable passar un fregador sobre la capa d’imprimació, amb cura, sense prémer massa fort.

Tot seguit he aplicat la capa d’esmalt blanc, sintètic. Ho he fet amb un rodet d’espuma petit i no a pinzell  per evitar que no es vegin massa les pinzellades i ho he deixat assecar bé.

 




La segona cap d’esmalt blanc l’he feta amb el mateix rodet. Els petits plafons els he hagut de fer a pinzell per arribar a per tot arreu bé.









El sobre pla del moble mereix una atenció especial. Després de la capa de preparació inicial va caldre massillar-lo dues vegades per dissimular bé petites patacades i foradets. Després va ser polit fins a deixar-lo ben fi. Tot seguit s’hi van aplicar dues capes més d’esmalt.



El resultat de tot plegat és un moble molt fi amb una acabat excel·lent que sembla fet amb pistola aerogràfica.