En aquesta ocasió els objectes dels quals he partit són cadires. Però no
estem davant cadires antigues, com en d’altres ocasions, sinó simplement
velles. És a dir, cadires que anaven destinades directament a la deixalleria i
que finalment han passat tot un procés de restauració.
En el primer cas es tracta d’una vella cadira que té només funcions
decoratives, és per estar en un aparador d’una botiga, com a complement en
qualsevol escenografia o com un element d'atrezzo. Tota la part del respatller no és de
fusta sinó d’escuma de poliuretà. Realment és millor no assentar-s’hi massa
perquè, tot i la seva aparença, és molt
fràgil.
Primer he enganxat alguns dels punts malmesos de l’escuma de poliuretà,
que s’havia trencat o esquerdat. Bàsicament ho he fet amb cola blanca i mantenint-ho
ben subjectat amb el serjant durant varis dies. En relació al procés de
pintura: primer vaig polir-ho tot, després vaig aplicar una primera capa de
color gris blavós, després una segona capa amb tons granats...Tot amb
l’objectiu de posteriorment, polint-ho amb delicadesa, fer sortir els colors de
dessota i acabar donant aquesta sensació de vell o gastat. El darrer pas ha
estat rematar-ho amb una capa de vernís acrílic a l’aigua, així tot ha quedat queda
setinat i fixat.
Resultat final |
La segona cadira: primer he polit bé tota la fusta, després li he donat una capa de plàstic de color gris,
molt clara, amb una pàtina de granat clar i ho he tornat a polir amb cura. El
respatller és d’un tipus de roba, en canvi el cul de la cadira és entapissat
d’escai. He decidit igualar-ho tot amb una capa de plàstic elàstic de color
negre, fent vàries capes líquides, ben primes. Per donar-li un atractiu
diferent he decidit aplicar-hi pinzellades de blau. Finalment he donat una capa
de vernís setinat a tota la fusta amb respatller de roba inclòs, en canvi el
cul d’escai l’he encerat per mantenir la flexibilitat per asseure-s’hi.
Fusta ja polida |
Capes fines de negre |
Resultat final |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada