dissabte, 31 de maig de 2014

Restaurem dues velles cadires

En aquesta ocasió els objectes dels quals he partit són cadires. Però no estem davant cadires antigues, com en d’altres ocasions, sinó simplement velles. És a dir, cadires que anaven destinades directament a la deixalleria i que finalment han passat tot un procés de restauració.

En el primer cas es tracta d’una vella cadira que té només funcions decoratives, és per estar en un aparador d’una botiga, com a complement en qualsevol escenografia o com un element d'atrezzo. Tota la part del respatller no és de fusta sinó d’escuma de poliuretà. Realment és millor no assentar-s’hi massa perquè, tot i la seva aparença,  és molt fràgil.

Primer he enganxat alguns dels punts malmesos de l’escuma de poliuretà, que s’havia trencat o esquerdat. Bàsicament ho he fet amb cola blanca i mantenint-ho ben subjectat amb el serjant durant varis dies. En relació al procés de pintura: primer vaig polir-ho tot, després vaig aplicar una primera capa de color gris blavós, després una segona capa amb tons granats...Tot amb l’objectiu de posteriorment, polint-ho amb delicadesa, fer sortir els colors de dessota i acabar donant aquesta sensació de vell o gastat. El darrer pas ha estat rematar-ho amb una capa de vernís acrílic a l’aigua, així tot ha quedat queda setinat i fixat.




Resultat final



La segona cadira: primer he polit bé tota la fusta, després li he donat una capa de plàstic de color gris, molt clara, amb una pàtina de granat clar i ho he tornat a polir amb cura. El respatller és d’un tipus de roba, en canvi el cul de la cadira és entapissat d’escai. He decidit igualar-ho tot amb una capa de plàstic elàstic de color negre, fent vàries capes líquides, ben primes. Per donar-li un atractiu diferent he decidit aplicar-hi pinzellades de blau. Finalment he donat una capa de vernís setinat a tota la fusta amb respatller de roba inclòs, en canvi el cul d’escai l’he encerat per mantenir la flexibilitat per asseure-s’hi.

Fusta ja polida

Capes fines de negre

Resultat final















divendres, 2 de maig de 2014

Una roda de carro reconvertida en làmpada

Un company de la població veïna de Regencós m’ha portat un objecte interessant per restaurar. Es tracta d’una làmpada feta a partir d’una petita vella roda de carro.


Fusteria

Inicialment he separat  les diferents parts: cadenes, part elèctrica, fusta...  Després he rentat la fusta amb una mica d'aigua diluïda amb salfumant (HCI).

He enganxat tot el que estava en mal estat de la fusta. Ho he fet amb cola blanca i alguna punta de reforç per garantir una bona subjecció.

He deixat assecar la roda ben bé 2 setmanes. Així s'ha acabat d'evaporar l'àcid clorhídric. La fusta ha generat molt de polsim blanc. Després ho he polit tot amb paper de vidre fi.



Pintura

El proper pas ha estat pastar diferents colors, bàsicament granatós, gris blavós, verd... He anat fent tocs de pinzell amb aquests colors.  A la part del centre he fet que els colors fossin més intensos.

Un cop sec he fet un polit general amb l'objectiu de dissimular les pinzellades. Tot seguit he aplicat una capa de vernís mat. 

Amb les cadenes el tractament ha estat específic. Primer les he posat en una galleda amb sosa càustica, durant un parell de dies, així he aconseguit que quedin ben netes. Finalment, i un cop ha quedat tot sec,  els he aplicat vàries capes de vernís mat. La part elèctrica l'ha acabat el propietari de la làmpada.







Resultat final