dissabte, 24 de març de 2018

Restaurem un vell balancí




Avui vull compartir amb vosaltres el meu darrer entreteniment: la restauració d’un vell balancí.



 



He començat per restaurar algunes peces de fusta malmeses i trencades. He hagut de substituir algunes parts, he posat un travesser i unes petites plaques col·locades estratègicament per reforçar l’estructura.



He fet un tractament contra els corcs, també he netejat bé el respatller i la base de balca. He tapat amb massilla els forats . He afinat i polit  la fusta amb paper de vidre. Tot seguit he donat una capa blanca a mode  d’imprimació a tot el balancí.



He fet un acurat pintat selectiu per zones: unes parts on domina el blau, unes altres el salmó i unes parts finals de to lila. 


















Després he aplicat unes pàtines per envellir i  finalment he envernissat el conjunt amb dues capes de vernís setinat. 

divendres, 12 de gener de 2018

Recuperem un vell tamboret

Partim d’un tamboret que algú havia llençat i que vaig pensar que tenia cert potencial.  El repte ha estat interessant i del punt de partida al resultat final veureu que el canvi ha estat gran.

El tamboret tenia inicialment el seient, que era de balca, trencat. Vaig treure’l i el vaig substituir per un altre de balca nova que vaig tenyir amb color de noguer.

El següent pas va ser posar alguns dels barrots que faltaven i afinar tota la fusta amb l’objectiu que la pintura s’hi enganxés millor.

Tot seguit vaig aplicar-hi una capa d’imprimació blanca. Després ho vaig tornar a polir perquè quedés fi abans de pintar.

 


 

Vaig fer el pintat definitiu partint de colors bàsics, vius!. Després amb rotulador  vaig fer ondes, punts... i altres motius decoratius, acompanyat de petites paraules escrites carregades totes elles de sentit.
         
                      



 
Després, per finalitzar, vaig donar una capa de vernís acrílic a tot el conjunt, balca inclosa.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Restauració del Buda Hotei






Aquesta figureta portava molts anys de calaix en calaix per casa meva. Tenia trencat un braç i vàries patacades que feien que no quedés massa bé tenir-la lluint en algun lloc... Tot i el seu mal estat mai se m’hauria ocorregut llençar-la per tot el que representa. Ans al contrari, vaig decidir atrevir-me a restaurar-la, de manera que recuperés tot el seu esplendor.

Es tracta de la figura de Hotei o Bu-dai, un mestre zen que va viure a Xina fa uns mil anys i al que també es coneix avui en dia com el Buda gras o el Buda somrient. Representa un home gras, calb i somrient que vesteix una túnica que li deixa al descobert una panxa gran, símbol de felicitat, bona sort i plenitud.




El procés de restauració de la figura ha consistit primer en esmolar i arrodonir les parts malmeses i donar una capa uniforme de pintura a tota la figura.






Després he iniciat el procés de daurat. Primer he aplicat una capa de vernís d’assecatge lent especial per daurats, que aguanta el mordent durant 4-5 hores ben bé. He anat clavant, amb molta cura, el full d’or. Alerta amb tot aquest procés perquè el full d’or és molt volàtil i difícil de treballar, cal ser molt delicat.




Ho he deixat assecar 2-3 dies. Un cop ben sec amb un pinzell molt fi ho vaig anar raspallant per treure les volves de full d’or. Tot seguit per fixar bé l’or vaig aplicar una goma laca anomenada de colradura. L’assecatge és ràpid.


                                  


L’endemà amb betum judaic vaig donar una capa a la figura sencera i després la vaig fregar aconseguint una pàtina fosca que li dóna aquest aspecte d’antic o vell.



Per últim vaig fer un peu que servís de base, amb petits retalls de fusta i amb un pintat imitació a marbre. El resultat ja el veieu, ara ja llueix en el menjador de casa.
 







dissabte, 2 de setembre de 2017

Restaurem una figura de ceràmica

Es tracta d’una figura  que ja té els seus anys i que ens desconec la procedència però  que sorprèn pel material amb el qual està feta, és de ceràmica i el seu pes que és de 3kg. i 700gr. A la part de darrera té una signatura de l’autor/a que posa Maria més una inicial o cargolet al cantó i té una referència 38/... , no distingeixo bé la resta de lletres o números.

Inicialment presentava alguns aspectes clars a restaurar, tant  de pintura  com de recuperació d’alguns punts ceràmics sobretot del vestit, en algun dels seus volants,  i el llaç del cap que havien rebut algun cop i estaven malmesos com es pot veure en les fotos.














Primer vaig treballar sobre els elements trencats de la ceràmica, amb eines com la mola i la gúbia vaig anar fent petits arranjaments.




 

 

De pintura vaig imitar el color dels cabells, del vestit, llavis, mans... i finalment també de la suau pàtina grisa present a tota la figura. No vaig haver de repintar tota la nina sencera, si no repassar-la només a on va ser necessari. 



  




Hi ha alguns tocs de pinzell que es van haver de fer amb molta cura a llocs com les galtes i els ulls. 



Un cop els retocs i repassos de pintura van ser fets i ben assecats, vaig aplicar una capa de vernís setinat  a l’aigua a tota la figura i apunt.


dissabte, 29 de juliol de 2017

Reconvertim un vell moblet aprofitant una antiga tela

Partim d’un vell i senzill moblet compost per un calaix i una base de vidre trencada. L’estructura és metàl·lica, molt simple i està rovellada. He intentat donar-li al conjunt un canvi, en la mesura que ha estat possible.

Primer he desmuntat les diferents parts i ho he netejat a fons. He substituït el vidre per una peça de fusta de la mateixa mida.




He donat una capa d’imprimació  uniformadora a tota la fusta, ho he fet amb un color dels que lliga amb els tons de la tela. Aquesta peça de roba, és una mena de vànova centenària, té uns 120 anys almenys.










He començat el retallat de la roba i l’ajustat de les peces a les mides del calaix i la base de sobre del moblet. Tot seguit he iniciat el procés d’enganxat. Primer he donat una capa de cola de roba, teixits, moquetes... a la fusta, després a la part interior de les peces de tela. Quan tot plegat ha agafat mordent ho he enganxat amb molta cura. Després he donat una capa de la mateixa cola, que és transparent quan es seca, a la part exterior de la roba, i he aconseguit així endurir-la.
















La part metàl·lica ha precisat d’algunes atencions especials, com aplicar una capa de laca per metalls, amb l’objectiu que no es tornés a rovellar o oxidar, inclosos els dos poms del calaix que són els originals.



Finalment he aplicat una capa de vernís setinat a les peces, ja folrades de roba i ben seques, amb l’objectiu que quedi resistent i si algun dia s’hi posa un got o hi cau una mica d’aigua... no haguem de patir per res.



























Bé us deixo i començo a treballar amb un nou repte: la restauració d’una figura de ceràmica, fins molt aviat!